Hola a tots!
Com alguns de vosaltres ja sabreu, a l’agost em vaig convertir en mami i … la vida m’ha canviat 180 graus. Això t’ho diu tothom, però fins que no ho vius, no et dones compte del gran canvi en un munt d’aspectes que això significa. Jo no sóc gaire de donar consells (especialment en alguna cosa que sóc una principiant), però si que m’agradaria compartir la meva experiència per si a algú li pugui servir.
Avui m’agradaria parlar del que per a mi va ser l’embaràs. Un viatge que per a moltes és un viatge apassionant i per a altres (per passar-ho malament) no tant (us asseguro que endevinareu en què grup em trobo). També us dic, no ha 2 embarassos iguals.
A finals de novembre vaig saber que estava embarassada, encara que jo ja ho intuïa des de feia dies. Com? Tot d’una, un dia em vaig posar colònia i no vaig poder aguantar la fragància que desprenia (i això que cada dia em poso la mateixa). També, em trobava extenuada, m’adormia a cada cantonada (literalment) i cada matí em despertava amb un mareig i un malestar horrible. Amb tot l’anterior no em volia fer il·lusions fins que no vaig veure el test positiu (ho vaig repetir 3 vegades, és el que té realitzar almenys un triplicat de tot durant la tesi … jeje).
Molts de vosaltres sabreu que tinc el sistema digestiu MOLT delicat amb diverses intoleràncies alimentàries, còlon irritable i gastritis (…) i això va ser un dels meus talons d’Aquil·les. En total van ser 22 setmanes de vòmits, de tenir problemes per menjar (a més vaig tenir aversió per a lo dolç i la xocolata) marejos i malestar general. Per trobar-me millor, vaig recórrer a uns probiòtics genials que a part de que les digestions no es feien pesades, feien que no tingués gasos i que fos regularment al bany. Per als vòmits, vaig recórrer a un producte natural per regenerar tota la mucosa de l’esòfag i per als marejos el típic que donen a embarassades juntament amb gingebre.
Quin va ser el meu altre taló d’Aquil·les? La meva pell. Jo pateixo de rosàcia (tot i que ara està tractada i si no ho dic no es nota) i pel canvi hormonal, la pell es va tornar encara més sensible fent-se MOLT visible (com apunt, tots els que patim d’aquesta malaltia de la pell, tenim problemes gastrointestinals … però d’això en parlarem un altre dia). Una cosa que em va sorprendre (per bé), va ser que el cuir cabellut es va assecar i només havia de rentar-me els cabells a 1 dia a la setmana en lloc de cada 2 dies, que és el que feia abans. A més del cabell, es va assecar tota la pell del cos i per solucionar-ho, em vaig passar a dutxar-me amb oleogel, hàbit que continuo fent cada dia perquè m’encanta. Per evitar qualsevol taca de tipus hormonal, no sortia de casa sense aplicar-me un solar específic per a l’embaràs i … em va funcionar genial. No tinc ni rastre de cloasma. Pel que fa a les estries, vaig provar uns 6 antiestries diferents i vaig trobar un que ha fet que no em surti cap (i això que jo tinc estries d’abans) i que tampoc em piqués la pell (cosa molt habitual quan la pell s’estira). Finalment, vaig fer servir un sabó íntim amb prebiòtics per evitar fongs i en els últims 2 mesos d’embaràs em aplicava una pomada íntima específica perquè el teixit fos el més elàstic possible i així vaig aconseguir que només em fessin 3 punts.
Pel que fa a la meva alimentació, ho vaig vigilar tot moltíssim (no només per les intoleràncies sinó perquè res li pogués fer mal al nadó). No vaig menjar res que no estigués pasteuritzat (per evitar listeriosi), res d’embotits (per evitar toxoplasmosi), res de productes enllaunats (tots aquests tipus de productes contenen histamina i és una substància que està present en els processos al·lèrgics, també per evitar botulisme), res cru, el peix sempre congelat almenys 48 hores (per evitar anisakis), la fruita i verdura molt neta i gens d’alcohol. Vaig intentar controlar els aliments d’alt índex glucèmic (per no tenir pics d’insulina), fer 5 àpats al dia i beure molta aigua. Amb tot això, fer esport (a partir de la setmana 22 em van permetre fer ioga, pilates i caminar molt) i els meus problemes gàstrics, només em vaig engreixar 7 kg (un altre dia parlarem del meu postpart, que va ser ideal, en gran part pel poc pes que vaig agafar).
A part de tot això, vaig utilitzar un producte natural (apte a tots els públics excepte trasplantats) per millorar les meves defenses amb el qual no em refredi (i que segueixo fent ara). De fet, ho va fer tota la família com per protegir-me i va ser genial.
El mal d’esquena va ser intens en les ultimes 4 setmanes de embaràs i llavors vaig recórrer a un magnesi especial per contractures i dolor muscular que em va ajudar molt, a part d’anar a donar-me massatges cada setmana i seguir amb la meva rutina de pilates i ioga.
I per a l’insomni? La veritat és que no vaig fer res perquè com estava enganxada a uns llibres tampoc em va molestar en excés … jeje.
Respecte el ritme de treball … vaig haver de frenar. Quan estava d’unes 10 setmanes em van receptar repòs absolut durant 1 mes (es va fer molt dur) i quan estava de 7 mesos i escaig el metge em va dir que tornés a frenar. Com llavors em trobava genial, jo vaig anar a treballar fins a uns dies abans de donar a llum i per matar les hores, vaig estar amb l’ordinador des de casa fins a 2 dies abans.
Crec que no m’oblido de cap de les rutines que vaig fer durant les 41 setmanes en què esperàvem a la Candela. Ara la miro i es treuen tots els mals, però ha estat un viatge dur i molt intens.
Si estàs embarassada o si coneixes a algú que ho està, a la Farmàcia Tabar t’acompanyarem durant aquest viatge. Com he dit al principi, no ha 2 embarassos iguals, però el fet d’estar acompanyada, sempre ajuda. Per a qualsevol dubte que pugueu tenir, ja sabeu on ens podeu trobar.
Espero que us hagi agradat aquest post (crec que és el més llarg fins ara … jeje) … i fins la setmana que ve!
Cristina 😉
Crónicas desde la Farmàcia Vella 