Hola a tots!
Aquesta setmana és molt especial ja que a la Farmàcia Tabar estem d’aniversari. No tots els dies es compleixen 60 ANYS i esperem complir moltíssims més al vostre costat. MIL GRÀCIES A TOTS PER LA VOSTRA ATENCIÓ I CONFIANÇA! I per celebrar aquesta fita tan important per a nosaltres, no vull parlar sobre productes ni promocions (…) sinó que m’agradaria fer un homenatge a totes les persones que han posat (i segueixen posant) el seu granet de sorra en aquesta mini família que és la farmàcia: Roser, Agustí, Carme, Magda, María i Núria… però especialment a la persona que va fer que tot això fos possible: el meu avi.
Segurament alguns de vosaltres el vau conèixer i el recordeu, però per als que no vau tenir el plaer de conèixer-lo, us explicaré coses d’ell. Ell era una de les persones més cultes que he conegut (i això no ho dic perquè si). Podies parlar amb ell de qualsevol tema: des de productes naturals, gastronomia, cultures, ciència (…) però sobretot de les seves grans passions: la música i el mar. Parlant de la mar, encara recordo fa anys que deia que en el futur el plàncton ho curaria tot … home, tot no, però no anava mal encaminat. Al ser tan curiós, quan hi havia un tema que el preocupava o que ho trobava interessant, es documentava tot el que podia (penseu que abans no era tan fàcil com ara perquè el nostre amic Google no existia) i aconseguia contagiar aquesta curiositat i aquestes ganes de conèixer a tots. Com he dit abans, a part de les seves dues grans passions, el seu treball era el seu hobby. Poques vegades he vist algú a qui li ompli i li realitzi tant una feina. És clar que havien èpoques, com a tots, però les seves ganes de conèixer feien que moltes vegades el rellotge fos un decorat més i que les hores del dia semblessin infinites.
Tot això va forjar el seu ADN com a professional, ja que deia que per ser un bon farmacèutic havies de tenir CIÈNCIA (conèixer), CONSCIÈNCIA (dir sempre la veritat) i PACIÈNCIA (estar a disposició de les persones) … encara que jo m’atreviria a dir que aquestes tres qualitats es poden extrapolar a qualsevol professió i també en l’àmbit personal. Per això ell és el meu model a seguir i espero poder-me semblar com a mínim una quarta part del que era. I que més puc dir d’ell? Que era el millor avi del món (…).
Moltes vegades penso en el rumb de les coses, perquè crec que cal donar-li sentit o ànima a cada cosa que fas, adaptar-te al medi i als temps … però sense perdre la teva essència o el teu ADN. I per això, en aquest 60 aniversari, m’agradaria celebrar aquesta fita tan important per a nosaltres, però sobretot, seguir amb aquesta filosofia que va encunyar el meu avi i que perduri per moltíssims anys més.
Espero que us hagi agradat aquest homenatge …. i fins la setmana que ve!
Cristina ☺
Crónicas desde la Farmàcia Vella 